Els orígens històrics del municipi

Palau és una població que manté l’antic aspecte feudal; al centre, a l’interior del recinte emmurallat medieval, en la part més alta del puig, s’alça la torre del castell. L’església parroquial es construí, en canvi, extramurs.

L’origen del poblament és, com a mínim, d’època romana; ho demostren els vestigis, ceràmica de diversa tipologia, que apareixen pels camps dels contorns de la població.

En un precepte de l’any 878 és citat el lloc anomenat Palatii Murorum. L’any 904 el bisbe de Girona Servus-Dei donà les dècimes i primícies de la villa Palatio Maurore a les esglésies de Santa Maria de La Bisbal, Sant Joan de Salelles i Sant Miquel de Cruïlles, en consagrar-les.

En documents més tardans el poble és anomenat únicament Palau o bé es complementa amb l’apel·latiu actual (Sa Tor o de la Torre). En un text -en català- de 1338 apareix com a jurisdicció dels Senesterra.

L’any 1380 el castell de Palau-sator fou venut pels Senesterra a Bernat Miquel, secretari de Pere el Cerimoniós. La família Miquel posseí aquest senyoriu, en successió directa, fins al 1600.

D’entre els fets d’aquests anys cal destacar l’assalt i el saqueig del castell per part dels pagesos remences (principis d’octubre de 1485), en el qual feriren mortalment JAUME-LLUÍS Miquel, gendre del senyor del Castell d’Empordà i senyor, al seu torn, de Palau-sator.

La batllia de Palau-sator de 1632 estava formada pels mateixos nuclis que s’integren a l’actual municipi: Palau-sator, Sant Feliu de Boada, Fontclara, Pantaleu i Sant Julià de Boada.

La tardor de 1970, en fer les obres de sanejament del poble, en practicar els solcs per a les conduccions, aparegueren les restes d’un necròpolis baix-romana o alto-medieval. Tots els enterraments es trobaren intramurs, a la Plaça de la Vila i a l’immediat Carrer del Portal.

A la plaça, les sepultures eren totes de lloses planes, de pedra sorrenca, mentre que al Carrer del Portal n’aparegueren en tègula. A les tombes no hi aparegué ceràmica. No hi havia, doncs, ofrenes. El jaciment no fou estudiat i les troballes van ésser novament colgades i, en bona part, destruïdes.